Distraccions i cervell: l'enemic invisible de la teva productivitat
T'ha passat mai que, després d'una interrupció aparentment inofensiva —una notificació, un missatge, un correu—, et costa tornar al que estaves fent? No ets lúnic. I no és casualitat.
Vivim envoltats d´estímuls que ens reclamen atenció a cada instant. El que potser no sabies és que cadascuna d'aquestes interrupcions té un cost molt més gran del que sembla. Afecta la nostra concentració, la nostra memòria, les nostres emocions… i, al final, la nostra eficàcia personal i professional. Per sort, entendre com respon el nostre cervell ens pot ajudar a gestionar millor aquestes distraccions i recuperar el control.
Què passa al cervell quan ens distreiem?
Quan una distracció apareix, el nostre cervell no simplement "pausa" el que estàvem fent. Heu de desviar recursos, processar el nou estímul, i després tornar a recuperar el fil anterior. Aquest vaivé no és gratuït.
L'escorça prefrontal dorsolateral —una zona clau per al control cognitiu i la presa de decisions— pateix una sobrecàrrega cada cop que canviem de focus. El que provoca que triguem més a acabar les tasques, cometem més errors i acabem el dia amb la sensació d'haver fet moltes coses… però sense haver-ne acabat cap.
Fragmentar l'atenció també fragmenta la nostra memòria (i el nostre benestar). L'anomenada “memòria de treball”, la que fem servir per pensar activament, prendre decisions ràpides o resoldre problemes, també pateix quan ens interrompen. Ens costa més retenir informació, aprendre alguna cosa nova o realitzar tasques que requereixen concentració sostinguda. I això no només afecta el rendiment. També repercuteix en les nostres emocions. La sensació de no avançar genera frustració. La sobrecàrrega mental nodreix l'estrès. I la incertesa de no controlar el dia dispara la nostra ansietat. Tot això activa l'amígdala, el sentinella emocional del cervell, que interpreta les interrupcions com a amenaces a la nostra estabilitat.
Un model útil: el cervell triú
Paul MacLean va proposar un model que, encara que de manera simplificada, ens ajuda a entendre el que passa quan ens distreim:
- El cervell reptilià reacciona de manera automàtica a qualsevol estímul nou. Està dissenyat per a la supervivència, així que davant d'una notificació… atenció assegurada!
- El sistema límbic, responsable de les emocions, s'activa quan sentim que no avancem, que remolquem. Frustració, irritació, ansietat…
- El neocòrtex, la part més evolucionada i racional, és saturat pel canvi constant de tasques. Li costa mantenir el focus, planificar i prendre decisions.
En conjunt, allò que sembla una interrupció banal, com un “ping” del mòbil, genera un autèntic desajust en el nostre equilibri cognitiu.
El parany de la multitasca i l'entorn digital
Potser penses que pots amb tot, que ets dels que fa diverses coses alhora. Però la ciència és clara: el multitasking no funciona. No només redueix el rendiment, sinó que pot afectar físicament el cervell, reduint fins i tot la matèria grisa en àrees clau per a l'autoregulació. I no subestimis les notificacions. Tot i que durin segons, el seu impacte s'acumula. Cadascuna fragmenta una mica més la teva atenció, la teva energia i la teva motivació.
Què hi pots fer?
Gestionar bé l'atenció no és només una qüestió de productivitat: és autocura mental.
Algunes idees pràctiques:
- Estableix blocs de temps sense interrupcions ni notificacions.
- Prioritza les tasques que requereixen més concentració en els moments de més energia.
- Fes servir tècniques com Pomodoro o “deep work” per mantenir el focus.
- Reserva moments del dia per revisar missatges i correus, en comptes de fer-ho contínuament.
Petits canvis a la teva rutina poden tenir un impacte enorme en el teu benestar i rendiment. I recorda: protegir la teva atenció és protegir la teva salut mental.
