La neurociència és una eina imprescindible per al desenvolupament de nous directius o líders. Aprendre com funciona la ment i com s'afavoreix la creació de nous circuits neuronals o, el que és el mateix, nous hàbits de treball, és una necessitat per a tothom que vulgui dirigir persones. Sorgeix així una nova àrea de coneixement, el Neurolideratge Emocional.
Des que cap als anys noranta del segle passat la Intel·ligència Emocional irrompés amb força, s'ha convertit en un factor imprescindible en les nostres vides tant en el pla privat com en el professional. La seva creixent aplicació a les empreses ha suposat un gran avenç en la forma de liderar persones, i actualment resulta inconcebible un líder que no es preocupi de desenvolupar les seves pròpies habilitats emocionals, o bé que no dediqui un temps considerable i esforç a ajudar al desenvolupament d'aquestes habilitats en els membres del seu equip.
Ara, la Neurociència sembla la nova pedra filosofal dels nostres dies. Comença a ser un tema de debat entre les persones que tenen dins de les seves responsabilitats el desenvolupament d'altres persones. I hi ha motius perquè sigui així. Fins fa relativament poc, pensàvem que el nostre potencial neuronal s'anava generant fins a l'adolescència, i que, a partir d'aquell moment, només perdíem neurones. Els descobriments recents sobre el cervell i la plasticitat neuronal han trencat aquesta creença, i de passada han obert un futur molt més encoratjador per a l'ésser humà que es preocupa pel seu desenvolupament i creixement.
Segons el publicat a la revista Nature Medicine el mes de març passat*, després de diversos anys amb informacions contradictòries, s'ha confirmat la neurogènesi (creació de noves neurones) a l'hipocamp de persones sanes, a diferència de la degradació neuronal que es confirma en aquesta mateixa zona cerebral en persones que pateixen Alzheimer. Aquest descobriment, a més de l'evident importància que pot tenir per a la investigació de tan terrible malaltia, ofereix nova llum sobre el funcionament de la nostra ment, que pot ser útil per a la seva aplicació a la vida diària, tant a nivell social com a nivell professional.
L'hipocamp està implicat en la percepció de les emocions i l'aprenentatge. És una estructura íntimament relacionada amb l'aprenentatge de noves conductes i la creació d'hàbits, i aquests descobriments semblen indicar que mentre l'ésser humà es manté actiu i aprenent noves conductes, el seu cervell genera noves neurones i nous circuits neuronals, o el que és el mateix, seguim creant noves neurones i nous circuits sempre que estiguem adquirint noves habilitats i ens estiguem enfrontant.
Aquesta aportació científica publicada a Nature Medecine, corrobora el que s'estava constatant amb l'ajuda de tècniques no invasives, com la fMRI (funtional Magnetic Resonance Imaging) que ha permès investigar, durant els darrers anys, com es forma la memòria, el llenguatge, com es produeix i transmet el dolor, com aprenem i com influeixen en el nostre cervell les emocions, entre altres camps d'aplicació en neuropsicologia.
Resulten evidents, al meu entendre, les implicacions que aquestes troballes tenen en la direcció de persones i la gestió d'equips en moments com els actuals, en els que, reptes no ens falten.
La creació de nous hàbits beneficiosos i l'eliminació d'hàbits perjudicials va de la mà d'aquesta neuroplasticitat. Hi ha zones del nostre cervell que es dediquen a fixar les accions que repetim per facilitar-nos la vida, estalviar energia mental. Però en aquest procés pot radicar el problema de la resistència al canvi, tan necessari en un món en evolució permanent.
Quan tenim un circuit mental establert i aquest es fixa i consolida a través de la mielinització, procés que anomenem popularment “hàbit”, el nostre funcionament cerebral es resisteix a modificar-lo, perquè per al cervell és important defensar allò que s'ha après, i perquè, a més, entre les seves prioritats hi ha l'estalvi d'energia per a causes més necessàries. Lluitar contra aquest hàbit pot resultar una missió impossible. Perquè una persona deixi de seguir aquesta forma rutinària d'actuar, cal que tingui força de voluntat i aquesta força de voluntat necessita energia, mentre que l'execució de l'hàbit redueix al mínim aquest requeriment energètic. Resulta més fàcil aprendre un nou hàbit que substitueixi el que volem eliminar, en lloc de lluitar contra ell. El nou hàbit, és a dir, el nou circuit mielinitzat, acabarà imposant-se, i l'antic quedarà relegat per la seva manca d'ús. La neurociència, a través de les troballes sobre neuroplasticitat, no indica com podem afavorir la generació de noves conductes que siguin més beneficioses per a les persones que liderem.
Això és només un exemple de com pot ajudar-nos la neurociència, a l'hora de desenvolupar nous directius o líders. Aprendre com funciona la nostra ment i com s'afavoreix la creació de nous circuits neuronals, és a dir, com es creen nous hàbits de treball, és una necessitat imperiosa de tot aquell que pretengui liderar o dirigir persones, de qui, sent líder, pretengui exercir el Neurolideratge.
Aquest Neurolideratge, basat en la Neurociència, i aplicat al funcionament de les emocions i la seva gestió, és a dir, com funcionen les emocions a nivell cerebral i com som capaços de gestionar-les (Intel·ligència Emocional), ens porta a considerar com a objecte d'atenció per al desenvolupament dels líders, una àrea de coneixement que podríem anomenar Neurolideratge Emocional.
* Nature Medicine volume 25, pages554–560 (2019)
imatge: freepik
Article revisat: Publicado el 28 de mayo de 2019
