Des de l'escola hem après quins són i per a què serveixen els cinc sentits clàssics; vista, oïda, olfacte, gust, i tacte. No obstant, fins fa poc ningú ens havia parlat (i potser encara no ho ha fet) de dos sentits més importants. Ha hagut d'arribar la neurociència, de la mà del neurocientífic portuguès Antonio Damasio, i altres autors, per presentar-nos la intercepció i la propiocepció, dos sentits bàsics per a la detecció de l'estat emocional i de la seva regulació, factors clau per a l'exercici de la direcció o el lideratge de persones a l'entorn actual.
La intercepció és la percepció que tenim del nostre propi cos, com està bategant el nostre cor, aquesta petita punxada a nivell intestinal, aquestes “papallones” que de vegades sentim a l'estómac, o com ens costa respirar, per posar només alguns exemples…
Notar aquestes percepcions, no sempre conscients, pot ser molt important per detectar el nostre estat emocional i més important encara, per aconseguir anticipar-nos a les emocions i ser capaços de gestionar-ne les conseqüències, ja que la resposta del cos a un estímul en forma d'emoció, està precedida d'una sèrie de sensacions concretes, en bona part inconscients, però amb reflexos. Així, per exemple, podem detectar aquesta tensió als braços, a la mandíbula, la cara, etc., abans d'experimentar l'emoció de ràbia que ens assaltés en uns segons.
La propiocepció és la percepció que tenim de la postura del nostre cos. La posició i la postura del nostre cos incideix en l'emocionalitat que experimentem. Una postura del cos encongida, asseure'ns en un sofà “fets un cabdell”, són postures incompatibles amb una emocionalitat d'alegria. Per contra, una postura del cos dreta, amb les espatlles cap enrere i la barbeta cap endavant, resulta incompatible amb una percepció emocional de por.
El sentit de la propiocepció permet per una banda detectar com ens sentim i com ens sentirem si mantenim la mateixa postura, i de l'altra, ens proporciona una eina molt útil per modificar la nostra percepció emocional i, per tant, el nostre estat emocional en poder adoptar de manera voluntària una postura que ens porti a l'emoció desitjada.
L'escolta d'aquests dos sentits “nous”, o millor, recentment apresos, s'ha d'incorporar a les habilitats d'escolta que ja fem servir en tots els entorns de la nostra activitat, ja sigui professional o personal. Hem de ser millors “escoltadors” de tots els sentits i, sobretot, a l'oïda (llenguatge verbal) i la vista (llenguatge no verbal) que ja solem atendre, hem d'afegir la intercepció (llenguatge visceral) i la propiocepció (llenguatge postural), per ser capaços de percebre alguna cosa més que allò simple i evident de les persones.
Entrenar la percepció del nostre cos i gestionar la nostra postura pot fer que les nostres interaccions amb els altres siguin molt més productives, eficaces i, sobretot, positives, en definitiva, que ens faci millors líders del segle XXI.
imagen: freepik
